Saber fundar els nostres desitjos

En un viatge al Japó fa algun anys, em va sorprendre en gran manera veure en els temples sintoistes la gran afluència de visitants atrets per l'entorn natural en què es troben molts d'ells enclavats, i per alguna de les tradicions ancestrals de demanar als esperits de la naturalesa alguns dels seus desitjos.

La cura detall dels plecs del paper en què els desitjos de cada persona es formulen i la seva col·locació gairebé ritual en les branques dels arbres que voregen les entrades als temples a manera de atris de vegetació, donen a aquest esdeveniment un aire d'assossec , una calma mental, i una aire d'alegria continguda que sembla que tot desig formulat, no només és una esperança a complir, sinó que s'ha convertit en una realitat que ja es comença a fer present. Un desig, una ablució amb aigua de la que s'ingereix un lleuger glop en algunes ocasions i el passeig assossegat d'alguns monjos, impecablement vestits de blanc enmig d'aquella acurada naturalesa, donen a l'esdeveniment un aire de vida i seguretat al nostre propi desig formulat.

Vaig pensar llavors: que en moltes ocasions ens formulem els nostres anhels tan impacientment, tan precipitadament, tan buits de sentit, tan envoltats de sorolls i interferències, de pensar, gaudir i experimentar un moment d'assossec per formular les nostres pròpia aspiracions, els nostres somnis, les metes que ens proposem, les etapes a les que volem enfrontar-nos en el nostre immediat futur, requereix d'un temps de silenci, d'una reflexió assossegada, i que en escriure-la sobre un paper, subratlla la nostra pròpia dinàmica de posar-nos en marxa per fer-la realitat i el temps per deixar-lo penjat de l'arbre dels desitjos, ens delinea mentalment un temps que sabem de pacient espera.

El glop d'aigua i la ablució, són ritus que ens fan pensar simbòlicament en què, tot desig part de renovar i de polir alguna cosa en nosaltres, de refrescar-nos amb noves idees i temptejar noves perspectives, de ser capaços de situar-nos en la pau de els nostres espais interiors o potser de cercar un racó tranquil on el contacte amb la natura i el seu silenci faci sorgir de nosaltres mateixos l'esforç per construir-nos, i amb això, ser constructors dels nostres propis desitjos.

Gloria Blanco