D'un temor a una fòbia

La por és una emoció que, juntament amb el dolor, la ràbia i el plaer configuren les emocions bàsiques de l'ésser humà. Aquesta emoció primària deriva de l'aversió natural al risc o amenaça i es manifesta tant en els animals com en l'ésser humà. Des del punt de vista biològic, és adaptativa i constitueix un mecanisme de supervivència i de defensa que fa que puguem respondre amb rapidesa i eficàcia davant de situacions adverses.

El problema sorgeix quan la por, es torna exagerat, irracional, molt intens, angoixant i en determinades situacions o davant determinades persones o coses limita les accions de la persona; llavors és quan ens trobem davant la por patològic.

Hi pot haver tants tipus de fòbies com estímuls, que es diferencien en el que les desencadena. Com la llista és llarga, a continuació es detallen algunes d'elles:

Fòbies que té com a estímul desencadenant l'espai físic: claustrofòbia (por a espais tancats); agorafòbia (por als llocs públics o oberts, o a esdeveniments i espais on escapar sigui impossible o no hagi ha ajuda).... 

Fòbies socials: en què l'estímul té a veure amb el tracte social: (por a parlar en públic, a intervenir a classe o realitzar una exposició; reunions socials en les que haurà de relacionar-se: festes, esdeveniments; trobades inesperades amb coneguts, familiars, amics, etc.)

Fòbies específiques: en les quals l'estímul és concret (por als ganivets ........, o zoofòbies (por als animals: gats, rates, aranyes ..) ...... .. Fòbia a volar: Aerofòbia; Amaxofia (por a conduir un vehicle.) ......

Fòbies numèriques i / o geomètriques: tripofòbia (por als petits forats i petits triangles molt junts; tetrafobia (por al número 4) .........

Durant la infància solen aparèixer moltes pors, són normals, solen aparèixer coincidint amb períodes d'edat determinats, alguns apareixen sense raons aparents i estan subjectes a un cicle evolutiu i desapareixen en el transcurs del temps; només quan aquestes pors deixen de ser transitoris parlem de fòbies.

En l'adolescència i inici de l'edat adulta apareix ja una fòbia molt comuna, la fòbia social, que interfereix de manera més rellevant en la vida dels que la pateixen, es caracteritza per la por a l'avaluació negativa que puguin realitzar els altres del comportament propi.

En l'edat adulta, generalment, unes fòbies desapareixen apareixent altres que van aparellades a la situació emocional que es viu en aquesta etapa, fins i tot algunes fòbies ens acompanyen tota la vida com la por als ratolins, aranyes, serp, etc.

Sorprenentment, les fòbies no són un trastorn estrany; de fet són molt comuns. És el trastorn més estès per la quantitat de persones que el pateixen. L'any 2000, l'Organització Mundial de la Salut el va definir com la patologia humana més important, ja que afecta més del 20% de la població.

Hi ha diferents nivells de gravetat:

Lleu: quan la persona que pateix la por davant diverses situacions amenaçadores no es veu invalidat per a la normal realització de les seves activitats.

Medi: quan la persona sent por davant de situacions o condicions inquietants, però fora d'aquestes porta una vida normal.

Sever: quan la persona no aconsegueix gestionar la por, que moltes vegades es converteix en pànic i li fa impossible seguir amb la seva vida normal. Hem de tenir en compte que pel que fa a la modalitat amb la qual, a partir d'un estímul, s'arriba a la veritable patologia, el mecanisme és el mateix.

La primera solució intentada que una persona posa en marxa és evitar tot allò que tem, situacions considerades de risc; inicialment evitar ens fa sentir-nos segurs, però alhora confirma la nostra incapacitat d'afrontar i superar aquestes dificultats que temem. El que a l'inici ens ajuda després ens fa mal.

La segona solució intentada és demanar ajuda. Aquí ens trobem amb la mateixa situació que amb l'estratègia anterior, mentre que quan demano ajuda i me la donen em trobo alleujat, en el temps, aquest guió em confirma la meva pròpia incapacitat. Per tant, el que ens salva ens condemna.

La tercera solució intentada es basa en intentar controlar-se. Es tracta de casos en què l'intent de control porta a la pèrdua de control. La gran majoria dels trastorns fòbics es regeixen per aquesta dinàmica paradoxal. Tractar de controlar les nostres pròpies reaccions sense aconseguir-ho és el guió que condueix a l'esclavitud de la por.

Per tant, les tres solucions intentades disfuncionals: l'evitació, la demanda de protecció i ajuda, i el control que fa perdre el control, fan que es retroalimentin fins que la persona acaba reclosa en la seva pròpia presó.

Una teràpia eficaç en aquestes circumstàncies ha d'anar dirigida a interrompre el cercle viciós contraproduent que la persona posa en pràctica mitjançant les seves temptatives fallides de gestionar la por, i pot resoldre el desordre en el transcurs d'uns mesos, i sense recórrer als fàrmacs; ja que, si bé, d'una banda "la crossa química" (utilització de fàrmacs) redueix l'ansietat, de l'altra confirma la persona fòbica la seva incapacitat d'aconseguir-se per si mateixa.

La teràpia breu estratègica ha dissenyat estratègies específiques, compostes per una sèrie de maniobres desenvolupades al llarg d'un procés fixat per endavant, capaços de proporcionar una ràpida i efectiva solució a les diverses variants del problema fòbic, amb un 95% de casos resolts. És, per tant, una de les teràpies més efectives en la resolució d'aquest tipus de problemàtica.

Si creus que tens algun tipus de fòbia és el moment de alliberar-te d'aquesta por; t'ajudarà a viure millor. Truca'ns o envia'ns un email i explica'ns la teva història. Sempre que hi ha un problema hi ha una solució i et podem ajudar.

Gloria Blanco

"Tot és més simple del que pugui creure i al mateix temps més complicat del que pugui entendre" (Johann Wolfang Goethe)